
Els Habitants del Refugi
Com més coneixes, més amor sents i millor ho protegeixes; per això ajudem les persones a conèixer millor els animals i la natura. Per poder estimar, cuidar i preservar la natura i tots els éssers que l’habiten.
Us presentem els habitants de la Fundació Empatia.

Tomillo
El nostre primer habitant (a distància), que vam poder acollir abans que l’antic propietari el cedís, juntament amb la seva mare Amapola, a una comunitat gitana de la Vega Baja. Va estar uns anys esperant que tinguéssim les instal·lacions a punt.
Durant aquest temps va morir la seva mare, Amapola, però per sort va trobar en Cacau, el seu amic inseparable, a Mas El Pla. Ara és feliç al Refugi Empatia.

Cacau
Amic íntim d’en Tomillo, va arribar a Mas El Pla, on en Tomillo esperava que s’acabessin les obres de les instal·lacions de Mas Campassol.
La connexió va ser tan bonica que es van agermanar i no vam dubtar a acollir-lo. La seva relació ha omplert en part el buit que havia deixat la mort d’Amapola, la mare d’en Tomillo.

Federica
L’àvia estimada és una poni que va arribar d’un decomís a la Vega Baja. La van trobar en un estat terrible d’abandonament, tancada des de feia molt temps en una quadra, en greu estat de desnutrició i amb les peülles destrossades, per la qual cosa pateix laminitis, una malaltia molt dolorosa, greu i crònica.
Durant la seva estada a ADE, es va fer molt amiga de Baldu, una poni cega, a qui també vam acollir, però que malauradament va patir un còlic l’abril de 2023 i ens va deixar. Abans de poder arribar a veure el que hauria d’haver estat la seva llar, que tant mereixia després de la vida de maltractament que havia patit. Almenys, els seus últims anys els va passar feliç amb Federica i cuidada a la protectora d’ADE i a l’hípica-refugi Cavall Mas El Pla.

India
La nostra bonica poni, que, com tants altres, va ser “descartada” quan ja no servia per portar nens a causa d’una lesió a la pota. En el seu cas, havia de ser esquarterada i utilitzada com a aliment per als animals carnívors d’un centre d’animals per a l’entreteniment, quan la compassió d’un treballador va aconseguir que acabés a Cavalls Mas El Pla.
Allà es va fer amiga íntima de Federica, per la qual cosa es van agermanar i van arribar juntes al Refugi Empatia

Cleo
La nostra poni més petita i amb un temperament fort. Cleo és un descart d’una hípica on es crien ponis; ella és un descart perquè no complia els trets de comportament que se li exigien per ser explotada.
Per sort va poder arribar a ADE, conèixer en Dolç, i ara per fi ha trobat la seva llar a Mas Campassol.

Carolino
L’ànec amable que més tard vam veure que en realitat és una ànega. El primer habitant de l’aviari al Refugi Empatia, on va arribar sent un pollet, rescatat per APAEC.
Ara s’ha convertit en una ànega adulta preciosa i molt afectuosa, a qui li encanta fer d’amfitriona a les visites.

Jordina
L’ànega a qui el destí tenia guardada una sorpresa molt especial. Un rescat rocambolesc que va acabar bé gràcies al policia de la Guàrdia Urbana que era voluntari a APAEC i que, gràcies al seu aprenentatge allà, va poder escoltar, identificar i actuar per salvar-la; per això porta el seu nom.
Ara és feliç amb Carolino; estaven destinats a estar junts i ara són inseparables…!

Loreto
És una ànega simpàtica i molt xerraire com Jordina, també rescatada per APAEC d’una situació de maltractament i abandonament en estat de malnutrició.
Ara és feliç vivint a l’aviari de la Fundació Empatia, totalment recuperada, amb les seves noves amigues ànegues, Jordina i Carolino.

Pixie y Dixie
Ànecs muts que per sort no han acabat al plat.
Quan eren pollets, van ser abandonats i rescatats per APAEC; els van trobar malnodrits i corrent pels carrers de l’Hospitalet de Llobregat.

Lilia
La nostra dolça i sociable conilla que estava destinada a ser cuinada… fins que la van rescatar a APAEC.
Ara gaudeix d’una vida plena i ha tingut un final feliç, al costat del seu company Pelussa.

Pelussa
Conill Belier, típic regal de Nadal de pares irresponsables. Malauradament, al cap d’uns mesos se’n van cansar i va acabar en total estat d’abandonament; la solució d’aquests pares va ser ficar en Pelussa en un contenidor! No volien donar-li una segona oportunitat.
Per sort va poder ser rescatat per APAEC, li van fer el tractament per millorar la seva salut i ara és feliç amb Lilia a l’Aviari de la Fundació Empatia.

Arie
Un gall preciós que vam portar de la Vega Baja; prové del rescat d’un parc on la gent abandona habitualment animals de corral. Les protectores de la zona, quan poden, fan rescats massius i busquen col·laboracions amb altres entitats de protecció animal i particulars.
Per això va arribar, juntament amb altres emplomades amb les quals compartia aquesta situació d’abandonament, a la seva nova llar a l’aviari de la Fundació Empatia.

Caponata
Preciosa gallina que va venir de la Vega Baja, Alacant. Allà hi ha un parc a Guardamar del Segura on hi ha centenars d’aus de granja abandonades i criant sense control, amb perills continus per a la seva supervivència per la proximitat de les carreteres i pels animals que hi arriben.
Per això va arribar, juntament amb Arie i altres emplomades amb les quals compartia aquesta situació d’abandonament, a la seva nova llar a l’aviari de la Fundació Empatia.

Rollser y Bangkok
Van néixer per accident ja al refugi i són els únics que no han conegut el maltractament ni l’abandonament, creixent a resguard a l’aviari del Refugi Empatia

Pichi Godzilla
Una gallina broiler de més d’un any, també rescatada per APAEC.
En ser un animal modificat per a l’engreix sense límit i en un termini curt, no estan destinades a ser longeves a causa de les seqüeles de tanta mutació a què se sotmet aquesta raça.
Ella té una edat a la qual suposadament no haurien d’arribar, però esperem poder compartir molts anys més amb ella, al costat de la seva inseparable Priscila.

Priscila
Una gallina amb barreja de japonesa que al port de Barcelona era explotada com a reclam perquè els turistes s’hi fessin fotos.
La tenien tancada en una caixa de cartró sense aigua ni menjar, esperant els vaixells… Un claríssim cas de turisme responsable.

Tossa
És una coloma amb l’ala trencada que vam trobar lluitant per sobreviure pels carrers de Tossa de Mar en condicions pèssimes. Per sort, tot i que centenars de persones passaven per allà… ningú va empatitzar amb la seva fràgil situació.
Actualment, ja recuperada de la fractura, encara que mai no podrà volar, viu en un volador per a coloms amb necessitats especials.

Petunia i Corazón
Són colomes gavatxudes, que vam acollir després de ser rescatades per Maria Reyes, Francisco Sevilla i María Villa.
Petunia és una coloma de “pica”, recollida en molt mal estat com a conseqüència de la crueltat i de les males pràctiques normalitzades.
Són la parella estrella de l’aviari.

Met i Clarita
Són una parella de colomes entranyables, també rescatades, i amb problemes com el bec partit i monyons a les potes, per la qual cosa viure en llibertat seria un risc.

Cristal i Nutella
Són una parella de colomes molt joves i enamorades, empremtades i no alliberables.

Pana i Yasuni
Són una parella acabada d’establir, no alliberable, però ja els ha arribat l’amor…

In Memoriam
Aquest és un homenatge a tots els habitants que, encara que ja no siguin amb nosaltres, van deixar una empremta inesborrable als nostres cors i en la història del refugi. Gràcies a ells, el refugi és un lloc d’amor incondicional, resiliència i esperança. El seu llegat ens impulsa a continuar lluitant per cada animal que ho necessita.

IN MEMORIAM
Dolç
Dolç ens va deixar el 29.10.2025 a causa d’un còlic.
Un poni d’uns 7 anys, que era utilitzat per al tir de carruatge com a atracció, fins que es va lesionar i havia de ser sacrificat. Per sort va poder arribar a la protectora de “Mas El Pla” i després al Refugi Empatia, on va passar un any i mig de felicitat al costat de la seva inseparable amiga Cleo. Tots el trobem molt a faltar

IN MEMORIAM
Baldu
Baldu, una poni cega que va compartir 3 anys bonics a Mas El Pla amb la seva íntima amiga Federica.
Amapola, la dolça mare d’en Tomillo, un veritable amor de burreta. Un còlic se la va endur. Vam lluitar per la seva vida movent cel i terra a distància, però no vam poder evitar-ho. El mirador de Mas Campassol porta el seu nom; vam compartir poc temps, però ens va marcar per sempre.
