El Projecte

BIODIVERSITAT I NATURA

Espai Natura Empatia

4 espais creats per protegir

El centre pedagògic Espai Natura Empatia s’estructura en quatre espais en què realitzem activitats orientades a la protecció de la biodiversitat i la natura: els dos refugis, l’hort ecopedagògic i l’Aula Natura.

La seu de la Fundació està situada a la Masia Mas Campassol, a Sant Iscle de Colltort, al cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, envoltada de 43 hectàrees de boscos verds, muntanyes i conreus.

LA FINCA

Refugi de Fauna Silvestre

A la finca de Mas Campassol creem una estreta sinergia i també pensem en la fauna silvestre amb què convivim; per això vam emprendre un projecte de conservació de flora i fauna, creant accions directes per afavorir i enriquir l’hàbitat que compartim. Sortir del vedat de caça va ser la nostra primera gran mesura per protegir la fauna, creant 43 ha de pau i recer per als animals i transformant així la finca en un bosc protector. Per això, el Refugi de Fauna Silvestre està ara dedicat al foment i la protecció de la biodiversitat, igual que el disseny dels seus jardins.

Des dels seus inicis, s’han dut a terme una sèrie d’accions per afavorir la biodiversitat:

• Creació de la bassa d’aigües pluvials i la seva naturalització mitjançant una gran varietat de plantes aquàtiques; ha estat un hàbitat perfecte que han anat poblant multitud d’espècies, com insectes aquàtics i amfibis, com els tritons, les poblacions dels quals es troben en estat crític de conservació. Actualment l’habiten dues espècies, convertint-se en un ecosistema tancat i en el nostre “Estany de Biodiversitat”.

• A més, la finca alberga 12 punts d’aigua, molts dels quals estan interconnectats perquè es troben a poca distància els uns dels altres; alguns són estacionals i altres permanents, de manera que les poblacions s’asseguren una viabilitat anual.

• Col·locació de menjadores i caixes niu per a ratpenats, rapinyaires i, especialment, per a aus cavernícoles (especialment pàrids i rapinyaires nocturnes), que faciliten la reproducció d’aquestes aus que necessiten, en l’entorn natural, arbres madurs amb cavitats per nidificar. Després de la instal·lació de caixes niu específiques per a les diferents espècies, s’han realitzat alliberaments d’una parella de mussol banyut, en col·laboració amb un centre de rehabilitació de fauna i una associació especialitzada en la protecció de rapinyaires. Ajuden la finca com a biodepredadors, afavorint aquestes cadenes tròfiques tan importants per tenir un ecosistema saludable.

• Creació de dos abeuradors per a fauna silvestre de recollida d’aigües pluvials, ubicats en punts distants dins la finca, ja que un queda en un prat, a la part baixa, i l’altre a la zona de muntanya, facilitant ambdós recursos per a la fauna silvestre, els insectes aquàtics i els amfibis.

• Parets de pedra seca: la rehabilitació de parets de pedra seca i clapers. Aquestes tècniques ancestrals són construccions antigues valuoses amb avantatges ambientals com: valor paisatgístic, per la seva durabilitat i bellesa; sostenibilitat, ja que són un recurs propi del lloc i no generen cap residu en la seva producció o instal·lació; control de l’erosió de les zones de cultiu i dels seus marges; i, el més important, són necessàries com a refugi florístic i faunístic.
  A Mas Campassol s’han restaurat i ampliat pensant a donar recer i refugi a rèptils, amfibis, micromamífers, insectes i flora interconnectada, ja que tots formen part de la cadena ecològica. El grup d’éssers del regne vegetal més característic en relació amb les pedres són els líquens. Tot i que es relacionen amb la pedra, sigui pedra seca, pedra col·locada o roca natural, són organismes indicadors de la qualitat ambiental, ja que la seva diversitat està directament relacionada amb la contaminació atmosfèrica. Com més problemes ambientals, menys diversitat. Les parets també ens permeten frenar l’escorrentia de l’aigua de pluja, així com retenir la humitat, conservar la calor i protegir del vent.
  
• L’hort ecològic es divideix en dues zones: una zona de cultiu de fruiters de la zona, varietats recuperades integrades en un bosc comestible, on s’ha realitzat la plantació d’arbustos que s’associen bé, creant una simbiosi i intercanvi entre els fruiters i la vegetació adjacent, i podent obtenir també aliments d’ambdues espècies vegetals.
   La segona zona són els 24 bancals d’horta, que també s’associen amb plantes aromàtiques, i alhora hi ha una rotació anual per afavorir l’enriquiment de la terra. Instal·lació d’un hotel d’insectes per ajudar els pol·linitzadors a crear un refugi segur i proper a la zona de cultiu.
   Per descomptat, no fem ús de plaguicides ni pesticides, ni tampoc d’altres productes fitosanitaris, preservant la vida de tots els éssers i evitant així la mort de molts éssers imprescindibles en l’ecosistema, molt sensibles a aquests tòxics. Fomentem així la biodiversitat, que produeix la major riquesa per a la vida en tots els estrats de l’ecosistema que estem afavorint; per això podem apreciar varietats incomptables de papallones, cuques de llum i altres éssers que són bioindicadors dels ecosistemes saludables.

• Recuperació de les aigües residuals per al reg d’arbres fruiters, creant un sistema tancat compost per diverses depuracions, com fosses sèptiques, contenidors de decantació, així com una zona de biodepuració natural amb plantes aquàtiques i un sistema de grava.

• Compostadors de dos tipus: tancats per a restes orgàniques vegetals de cuina amb alta temperatura per accelerar la descomposició, i oberts per a femtes, fems i restes vegetals de poda.
  
• Gestió forestal sostenible, mitjançant l’administració i l’ús dels boscos de manera que es mantinguin la seva biodiversitat, productivitat, vitalitat i potencial per satisfer funcions ecològiques, sense causar danys a altres ecosistemes i afavorint la dinàmica natural del bosc, que és un procés de canvi i renovació constant, impulsat per la successió ecològica (com es recuperen després de pertorbacions com incendis o caigudes d’arbres) i els cicles d’aigua i nutrients, mantenint una alta biodiversitat a través de la competència, la mortalitat i la regeneració, creant un mosaic d’etapes de desenvolupament i hàbitats que inclouen fusta morta, essencial per a la seva resiliència i funcionament.

COL·LABORADORS

Organitzacions col·laboradores

Ja col·laboren amb nosaltres:

BNF: Organització sense ànim de lucre de conservació i investigació de vida silvestre i biodiversitat que protegeix i salvaguarda les selves tropicals i el medi ambient a Borneo

SELVANS: Associació sense ànim de lucre que treballa per conservar el patrimoni forestal més singular i de més alt valor natural, els boscos madurs. Aplica mecanismes d’implicació de la societat, especialment la custòdia del territori.